Bomba de xocolata (i mantega de xocolata)

Com que en vaig quedar bastant cansada del fondant després del súper pastissot que li vaig preparar a la meva amiga, aquests dies he decidit tirar un altre cop per la pastisseria "tradicional".

Un dels pastissos que em venia moooolt de gust fer era una súper bomba de xocolata.

Aquest que veieu aquí va ser el primer. Per a un home que feia 50 i tants... i que es mereixia un bon pastís de regal.

Ja veieu, xocolata everywhere. El millor? Que per dins tot era pa de pessic de xocolata, farcit de xocolata i envoltat de xocolata....

No cal dir que el pastissot va ser tot un èxit (tot i que, pel meu gust, va quedar massa sec perquè, com sempre, em vaig oblidar de posar-hi l'almívar...)

Total, que no contenta amb això, i tenint en compte que tenia una festa de comiat d'unes amigues, vaig decidir tornar a experimentar, a veure si em sortia la cosa més sucosa...

I vaig preparar, amb la mateixa tècnica, aquest pastís. Com veureu, molt més colorit i cridaner, més adequat per a gent jove i mooooolt golosa! :)

Aquest també és completament de xocolata, com a diferència, però, vaig decidir farcir-lo amb la meva mousse de xocolata. 

El problema va ser quan aig posar la nata a muntar a la Thermomix. Com que sóc novata amb aquesta màquina i no me n'havia adonat de la potència que té, vaig muntar massa la nata i... sí. Va sortir una mantega.

Oh! Pànic! Oh! Horror! Oh! Se m'ha tallat la nata!!!!

I a més, clar, Murphy és així de catxondo, no tenia més nata, ni temps per baixar a comprar-ne més al súper, ni altra opció per farcir que no fos aquesta...

Així que... "ni corta ni perezosa"... vaig decidir fabricar: mantega de xocolata casolana!

Un cop vaig tenir la nata "tallada" li vag afegir la xocolata i vaig seguir batent (ara ja sense por que es tallès, vés!). 

Un cop la xocolata va estar integrada a la mantega, vaig posar tota la mescla en un drap de cotó ben net. D'aquesta manera tot el sèrum de la nata regalima i a dins del drap se'ns queda una pasta enganxifosa (tranquils, després aquesta brutícia si la poseu ràpidament a rentar, es treu bé). 

Aquesta pasta jo la vaig passar a un colador per acabar-li de treure tot el sèrum i quan ja va estar gairebé seca (tot i que una miqueta pastosa) la vaig passar a un recipient i el vaig posar a la nevera una horeta. 

Després, aquesta pasta queda una mena de mantega tova, ideal per a farcir el meu súper pastís de xocolata. 

Espero que ho gaudiu i que, si ho feu, em digueu què tal us ha quedat!