19 de novembre del 2012

Galetes de Mantega


Ja fa temps que diverses persones em venen demanant la recepta que faig servir per fer les galetes decorades.

I jo fa temps que els vaig dient: sí, de seguida te la passo!

I mai la passo. Com si fos el súper secret de la fòrmula de la Coca-Cola. xDD

I no, simplement, és que la recepta la tinc en un paper, i em feia mandra transcriure-la. Però ja toca. A més, així la tindré "a buen recaudo", que l'últim dia que em vaig voler posar a fer aquestes galetes de Nadal, no la trobava i per poc m'agafa un cobriment de cor.

En fi, aquí teniu la recepta. Feu-la servir amb seny, que aquestes galetes són MOLT addictives!!! :)

Ingredients:

  • 100gr. de sucre
  • 200gr. de mantega sense sal a temperatura ambient 
  • 350gr. de farina (si voleu, pot ser integral)
  • 1 ou mitjà
  • Aroma de vainilla (si ho preferiu, podeu comprar aromes de qualsevol altra cosa...)

Preparació:
  1. Posar el sucre i la mantega en un bol i batre amb la batedora elèctrica (ho podeu fer a mà, però al dia següent tindreu agulletes). Bateu fins que es formi una crema i estigui tot integrat. 
  2. Afegiu l'ou, la farina i una culleradeta d'aroma de vainilla. Amasseu amb les mans fins que es formi una bola compacta. 
  3. Separeu la massa en un parell o tres de trossos. Cadascun d'ells poseu-lo entre dos papers sulfuritzats (d'aquests de cuinar al forn). Estireu la bola entre els dos papers amb l'ajuda d'un corró deixant-la sobre mig centímetre de gruix
    • TRUC! Si no teniu un corró d'aquests regulables feu servir un corró normal i poseu uns "topes" a banda i banda que facin un mig centímetre. Jo faig servir un parell de revistes. 
  4. Quan tingueu les tres masses ben estirades poseu-les a la nevera (sí, amb els papers, no els hi treieu!) durant unes 5 o 6 hores. Jo, normalment, les deixo tota la nit. Procureu que quedin ben planes i sense arrugues, a dins de la nevera!!!
  5. Quan la massa estigui ben freda, treu-ne una d'elles de la nevera, agafa un tallador de galetes i vés fent les formes fins que ja no quedi tros de massa "practicable" (quedarà una massa amb tot de forats). Vés amb compte i cada cop que tallis una galeta, agafa-la ràpid i posa-la a la safata del forn (prèviament folrada amb paper sulfuritzat) vigilant que no es deformi gens i deixant una mica de separació entre elles.
  6. Preescalfa el forn a 180º (160º si és amb ventilador). 
  7. Quan la massa ja no accepti més talls, torna-la a amassar fent una bola i torna-la a estirar entre els dos papers sulfuritzats (i torna al punt 4. No, no cal que la tornis a tenir tantes hores, però sí que hauràs d'esperar a que es posi dura, si no les galetes són molt difícils de tallar i que no es deformin). 
  8. Quan la safata del forn ja estigui plena de galetes forneja-les durant uns 13-15 minuts. Vés amb compte i ves-lis fent una ullada. Quan vegis que comencen a daurar pels voltants, encara que la resta de galeta es vegi blanca, és que ja estan llestes. 
  9. Treu les galetes del forn i posa-les a refredar sobre una reixeta per a que refredin per totes bandes per igual. 
  10. Menja-te'n una i plora de lo deliciosa que està. 
  11. Aguanta les ganes de menjar-te-les totes o no te'n quedaran per decorar!!! ;)




4 de maig del 2012

Conill al curry

L'altre dia vaig anar al súper i vaig veure que tenien conill d'oferta (dit sigui ja, a mi el conill, ni fu ni fa, no és una carn que aprecii especialment).

Total, que me'n vaig endur un a casa. I el vaig deixar a la nevera "ja el faré demà". I es va quedar a la nevera "ja el faré demà". Fins que, quan ja feia una setmana que estava a la nevera (que el bitxo ja s'havia muntat un loft que t'hi cagues i havia convidat a prendre el te a les pomes i el brik de llet), a l'obrir la porta em va venir un tuf que.... bé, no continuu, que és  bloc de cuina i és lleig, això. Però ja sabeu que no sóc gaire fina, jo. xD

El cas, que avui he tornat a passar pel súper, a comprar conill. Aquesta vegada l'he anat a buscar. Cony, ara em venia de gust!

Total, que me n'he endut un altre i l'he cuinat en quant he arribat a casa. Així no hi ha problema.

La recepta està basada en "una que una vegada vaig veure a la tele i vaig mig reproduïr, però ara només recordo que portava curry".

O sigui que podriem dir que me l'he tret de la màniga. Així, clar i català. xD

Ingredients:

  • Un conill tallat a trossos 
  • Cinc cebes mitjanes
  • Cinc pastanagues grandetes
  • (Una albergínia - això li he posat de sorpresa... diguéssim que les albergínies a la nevera anaven pel camí de fer-se un loft, igual que el primer conill... s'ha d'aprofitar tot, tu)
  • 1L d'aigua
  • Oli d'oliva
  • Sal
  • Pebre
  • Curry
  • Un parell d'alls
  • Un parell de fulles de llorer
  • Romaní
  • Una presa de xocolata
Preparació
1. En una cassola gran posem l'oli (una bona quantitat) un parell d'alls sencers i les fulles de llorer.  Anem escalfant, vigilant que no es cremin els alls.

2. Salpebrem el conill i hi afegim una mica de romaní. Afegim a la cassola i daurem. Mentre està a la cassola li posem una mica de curry per començar a donar-li sabor. 

3. Pelem i tallem en trossos petits les cebes i les pastanagues (i l'albergínia, en el meu cas). Reservem.

4. Quan el conill ja estigui ben daurat, traiem els trossos i reservem en un plat. A la cassola hi deixem el llorer i els alls.

5. Afegim a la cassola les verdures. Salpebrem la verdura a la cassola. Anem remenant (abaixem una mica el foc per a que no es cremin les verdures). 

6. Quan les verdures estiguin ben rossades i tendres, afegim un parell de gots d'aigua i la presa de xocolata. Remenem fins que la mescla agafi un color marronós i l'aigua gairebé s'hagi evaporat. 


7. Afegim el conill que havíem reservat i la resta de l'aigua.

8. Deixem bullir uns 20 minuts (jo ho he deixat una mica més, perquè m'agrada amb mnys suc), rectifiquem de sal (en necessitarà bastant) i ja està llest!

27 d’abril del 2012

Rosa de sucre

Sóc una gran seguidora de l'Alma. És una noia madrilenya (diria) que fa unes postres i unes receptes que són una passada!!

Avui ha penjat un nou tutorial (us recomano molt veure'ls, estan MOLT ben fets i tot sembla súper fàcil...) on explica com fer una rosa de fondant.

Quan ho he vist he pensat que semblava molt fàcil, com sempre... però la sorpresa ha estat... que realment ho és!!! Molt!

He aprofitat que tenia fondant que m'havia sobrat del meu pastissot de graduació* i m'he posat mans a la obra. No he trigat ni 10 minuts en tenir-la feta! I... bé, ja em direu vosaltres què us sembla, però jo crec que ha quedat molt acceptable!



Tot i que ja ha passat Sant Jordi, que hagués estat meravellós tenir aquestes roses llavors, aprofitaré la meva recent adquirida habilitat per a fer aquestes roses per decorar el pastís del dia de la mare... :)

*En quant he acabat de fer la rosa he tirat tot el fondant que em quedava, perquè ja està massa xicletós, i la rosa no té gens de consistència...

25 d’abril del 2012

El pastís més lleig del món



Que sóc exagerada no és cap novetat. Que quan vaig presentar aquest pastís en societat tothom em va dir que ho era, tampoc.

Però el fet és que segueixo pensant que és el pastís més lleig del món. I tot i que va ser un èxit, i que el tornaria a repetir perquè tothom va quedar-ne encantat, es quedaria amb el mateix nom. Perquè crec que li queda bé, sincerament.

La idea inicial era fer aquests meravellosos cupcakes de xocolata i baileys de la fantàstica Alma. Però vaig pensar que éssent tants com érem a la festa, n'hauria de fer molts, i no els podria transportar sense deixar la decoració aixafada.

Total que, creativa que és una, vaig decidir adaptar la recepta i fer-ne un gran pastís.

Les bases van quedar bones, tot i que se'm va acudir fer-les amb el típic "bizcocho de yogourth" que, precisament, no es caracteritza per la seva lleugeresa.

La idea era farcir les tres bases amb la crema de baileys. Però... no. Perquè? Doncs perquè per moltes receptes que hagi buscat i provat per a fer buttercream amb la Thermomix... no hi ha manera! No sé perquè però em queda líquida, liquidíssima, sembla com que la thermomix s'escalfa una mica degut a les revolucions pròpies del motor... i em desfà la mantega*.

Total, que amb tota aquella massa pràcticament líquida, vaig decidir posar-la igualment, però clar amb el pes dels "bizcochazos" va acabar vessant pels costats.

En fi.

Vaig decidir, doncs, que ho cobriria tot amb xocolata per dissimular. Però ja els astres s'havien conjurat contra mi, i allò no agafava per enlloc. Pfffff...

I amb el que em va sobrar de "bizcocho" vaig fer "cake balls". I vaig pensar, mira, fes-ne "cake pops" i els poses així clavats a sobre del pastís. I això vaig fer...

Però... oh! Sorpresa! També pesaven massa i... es van quedar els pals clavats i les boles abaix. Total que, clar, ja vaig treure els pals.

I ja, from lost to the river... vaig tirar-li la xocolata blanca per sobre, per acabar de coronar la lletjor. xD

Hi ha qui em va dir que era un pastís digne d'una pel·lícula de Tim Burton. xDDD

Què en penseu?


Aquest "tupper" que veieu a l'esquerra estava ple de cupcakes... en breu us explicaré la recepta perquè... van volar!!! 


* Ara ja sé que, com a solució, amb posar-ho a la nevera n'hi ha prou, però quan ho vaig fer no ho sabia, encara...

20 d’abril del 2012

Orada al forn

La operació bikini ha començat. Com cada any. Bé, com cada any no, que aquest any ja és la segona vegada que la començo...

Però ara va de debó. Que una ha de lluïr "tipassu" en bikini! (uhm... ara em fotria un bikini ben carregat de formatge.... uf...).

En fi. Que aquesta nit per sopar, m'he preparat un plat que m'encanta i que és molt light!*

Vaig anar al mercat la setmana passada i les orades estaven a bon preu. I com que és un dels meus peixos preferits me'n vaig endur dos. La peixatera em va demanar si volia que me'ls netegés, i jo, que sóc "más chula que un ocho" li vaig dir "nooooooo, no cal, ja ho faré jo".

Avui quan les he descongelat i m'he posat a buidar-li els budells m'he cagat en la meva "chulería" de mala manera... en fi. No us he posat fotos perquè no és agradable, sincerament... xD

Total, anem amb la recepta, que em lio i us acabo explicant la meva vida, per variar.

Ingredients:
  • Una orada per comensal
  • Una llimona
  • Un tomàquet madur (de tamany mitjanet) per persona (més o menys, això va bastant al gust del consumidor)
  • Un parell de cebes mitjanetes per persona (el mateix que el tomàquet)
  • Sal
  • Una cullerada d'oli d'oliva
  • Vi blanc de cuina (optatiu)

Preparació:

1. Netegem les orades i els hi fem dos talls transversals a cadascuna. Salem per fora i una mica per dins (al forat que ha deixat en netejar-i els budells). En cadascun dels talls hi farem encabir mitja "rodaja" (com es diu, això, en català?) de llimona. Us poso una foto:


2. Posem el forn a preescalfar a 250º.

3. Pelem les cebes i les tallem "en juliana" (caram, ara me n'adono que el meu vocabulari culinari és més castellà... deu ser de les mestres que he tingut, és a dir, la meva iaia i la meva mare..), les anem posant al fons de la plata de forn fins que en fem una bona capa.

4. Rentem els tomàquets i els tallem en 8 o 10 trossos. Els anem posant al fons de la plata de forn, a sobre de la ceba.

5. Posem sal a la ceba i el tomàquet (poseu-n'hi amb alegria, ja que les dues verdures són molt dolces). Aquí hi podeu afegir també alguna espècia que us agradi: romaní, orenga..

6. Posem les orades a sobre de la ceba i el tomàquet i hi afegim una cullerada sopera d'oli d'oliva (òbviament, quant més bo, millor).


7. Fiquem la safata al forn i baixem la temperatura a uns 180º (jo tinc forn amb ventilador, els que no en tingueu, poseu-lo a uns 200º). Tindrem la orada al forn uns 20 minuts (això en funció del tamany de la orada, les meves eren mitjanetes tirant a petites, però si són grans necessitareu més estona).


8. Serviu i... a gaudir d'un plat sa, light i boníssim!!!




*Es pot fer la versió no-light, que és més contundent i més bona, afegint-li més oli, patates i pinyons. En aquest cas, haureu de cuinar primer la mescla de patates-ceba-tomàquet al forn, durant uns vint minutets, i després afegir-hi les orades, per a que no us quedin seques aquestes ni crues les patates.

10 d’abril del 2012

Tiramisú

Des que em va agafar la meva dèria per la cuina i pels pastissos, particularment, m'he enganxat a la sèrie d'aquest senyor:
Aquest paio fa uns pastissos brutals, tot i que també s'ha de reconèixer que té molts mitjans per a fer-ho... però bé, la seva pastisseria és una de les més famoses del món. 

Un dels pastissos que m'encanten de tots els que fa, bàsicament per la seva senzillesa, però alhora elegància, és aquest:

Total, que per celebrar el dia del pare, vaig tenir l'excusa perfecta per a tirar endavant la meva pròpia versió d'aquest pastís. 

Òbviament, havia de ser un tiramisú. Us he de dir que no en tinc ni idea de què està fet aquest pastís de Carlo's, però em recordava al tiramisú, així que...

Mascarpone en mà, l'Alepsi va fer un tiramisú seguint (més o menys, ja que sóc una mica un esperit lliure, jo) aquesta recepta.

Aquest és el resultat final. 

Per sobre li vaig posar cacao pur... uuuuuhm!!!! Impressionant!

Alguna cosa a envejar, al de Carlo's? xD
(sí, els melindros del voltant haurien de ser més curts, per a la propera ja ho tinc clar!)

6 d’abril del 2012

Nessie Cookies

Doncs ja que estem amb els dolços i que m'ha agafat fort per experimentar amb tècniques, formes i colors, vaig decidir provar amb les galetes decorades.

Vaig fer les galetes amb una recepta que vaig agafar de la pàgina de Facebook de sucreart.com.


La veritat és que la recepta és senzilla i les galetes queden bones, però em van semblar massa dolces, i si, a més, li sumem el  sucre de decoració... buf!
A més, per alguna raó que no entenc, no em van quedar llises per la part de dalt... molt probablement perquè no vaig amassar-les bé... no ho sé.

Tot i que no eren molt llises vaig decidir decorar-les. Com que les meves amigues marxaven a Escòcia, em va semblar molt adequat fer-los-hi un regalet:

Sí! Galetes decorades amb el monstre del Llac Ness!!!

No cal dir que entre això i el pastissot, van quedar encantadíssimes. Òbviament en vaig fer per a tots els que estaven a la festa, però les seves les vaig embolicar d'una manera especial:


Cal dir que les galetes les vaig decorar sense ni tan sols mirar-me un tutorial per youtube per saber com es feia.

Ara que ja he fet la primera prova m'he informat (sí, jo al revés sempre, com els crancs) i ja tinc una nova recepta preparada i moltes ganes de seguir experimentant!

2 d’abril del 2012

Bomba de xocolata (i mantega de xocolata)

Com que en vaig quedar bastant cansada del fondant després del súper pastissot que li vaig preparar a la meva amiga, aquests dies he decidit tirar un altre cop per la pastisseria "tradicional".

Un dels pastissos que em venia moooolt de gust fer era una súper bomba de xocolata.

Aquest que veieu aquí va ser el primer. Per a un home que feia 50 i tants... i que es mereixia un bon pastís de regal.


Ja veieu, xocolata everywhere. El millor? Que per dins tot era pa de pessic de xocolata, farcit de xocolata i envoltat de xocolata....

No cal dir que el pastissot va ser tot un èxit (tot i que, pel meu gust, va quedar massa sec perquè, com sempre, em vaig oblidar de posar-hi l'almívar...)

Total, que no contenta amb això, i tenint en compte que tenia una festa de comiat d'unes amigues, vaig decidir tornar a experimentar, a veure si em sortia la cosa més sucosa...

I vaig preparar, amb la mateixa tècnica, aquest pastís. Com veureu, molt més colorit i cridaner, més adequat per a gent jove i mooooolt golosa! :)



Aquest també és completament de xocolata, com a diferència, però, vaig decidir farcir-lo amb la meva mousse de xocolata

El problema va ser quan aig posar la nata a muntar a la Thermomix. Com que sóc novata amb aquesta màquina i no me n'havia adonat de la potència que té, vaig muntar massa la nata i... sí. Va sortir una mantega.

Oh! Pànic! Oh! Horror! Oh! Se m'ha tallat la nata!!!!

I a més, clar, Murphy és així de catxondo, no tenia més nata, ni temps per baixar a comprar-ne més al súper, ni altra opció per farcir que no fos aquesta...

Així que... "ni corta ni perezosa"... vaig decidir fabricar: mantega de xocolata casolana!

Un cop vaig tenir la nata "tallada" li vag afegir la xocolata i vaig seguir batent (ara ja sense por que es tallès, vés!). 

Un cop la xocolata va estar integrada a la mantega, vaig posar tota la mescla en un drap de cotó ben net. D'aquesta manera tot el sèrum de la nata regalima i a dins del drap se'ns queda una pasta enganxifosa (tranquils, després aquesta brutícia si la poseu ràpidament a rentar, es treu bé). 

Aquesta pasta jo la vaig passar a un colador per acabar-li de treure tot el sèrum i quan ja va estar gairebé seca (tot i que una miqueta pastosa) la vaig passar a un recipient i el vaig posar a la nevera una horeta. 

Després, aquesta pasta queda una mena de mantega tova, ideal per a farcir el meu súper pastís de xocolata. 

Espero que ho gaudiu i que, si ho feu, em digueu què tal us ha quedat!



31 de març del 2012

Un repte aconseguit!


Ja fa molts dies que no escric res per aquí. Però és que entre la feina i que he tornat al meu altre blog... doncs tot és un.

El cas és que, durant aquest mes he estat experimentant amb el menjar. Concretament amb els dolços (ja m'estic començant a plantejar lo de "salat" del títol.. però li he agafat carinyu, així que...).

Fa uns dies una amiga meva va aconseguir, després de molts anys de riures i plors, donar a llum la seva tesi doctoral. Per a la nova doctora, jo no podia estar-me de preparar un pastís com cal...

Així que vaig liar-me "la manta a la cabeza" i vaig decidir experimentar amb el fondant després de l'èxit del pastís que vaig fer durant el curs.

La veritat és que ara, vist amb perspectiva, crec que se me'n va anar bastant la castanya... però volia fer una cosa espectacular i, malgrat les imperfeccions visibles... crec que ho vaig aconseguir.

Jutgeu vosaltres mateixos:


Sí, sí, tot això que veieu és un pastís enorme. Tot comestible. Un llibre verd i el birret coronant-lo. Sí, tot comestible. Sí, fins i tot la corda del birret. 

Em va encantar veure la cara d'al·lucinats dels meus amics que no coneixien encara aquesta faceta meva... :)

20 de febrer del 2012

Ara sí, el meu primer pastís decorat

Com que no m'havia quedat contenta amb el meu pastís de prova, lògicament, em vaig apuntar a un curs de decoració de pastissos.

El curs el va impartir la Maryquylla una manxega súper simpàtica que no va tenir cap problema en compartir amb totes les que estavem allà els seus secrets per a una decoració de pastissos espectacular.

El curs va durar tot el dia de dissabte, però no es va fer gens llarg. Primer ens va fer una explicació teòrica sobre els tipus de pastís i els tipus de decoració, i després ens varem posar mans a la obra.
Amb una pedagogia súper didàctica, la Mary, ens va ajudar a cadascuna a aconseguir la decoració òptima per al pastís que havíem triat.

Jo, com que volia aprendre a fer el pastís de dos pisos, vaig triar, com a model, aquest, i a més, em va semblar bastant adient a les meves possibilitats... xD

Al final del dia, el resultat va ser aquest:

No està malament, no? :D

31 de gener del 2012

Fent proves

Com que se'm va posar al cap la idea de decorar pastissos, i aprofitant que era l'aniversari de la meva senyora mare, vaig decidir posar en pràctica la recepta de fondant de núvols que havia trobat per Youtube.

Primer vaig fer un pa de pessic tradicional. Muntant els ous amb el sucre destrossant-me els braços de tant de batre (una que és així de casolana i no tenia, en aquell moment, una batedora...). Us poso unes fotos del procés del pa de pessic.


Un cop vaig tenir el pa de pessic fet, em vaig dedicar a fer el farcit: una mousse de xocolata (d'això no en tinc proves gràfiques... xD)

I, per fi, la prova de foc... el fondant de núvols.

Tal i com deien al vídeo, vaig posar en un bol untat amb mantega, tots els núvols tallats a trossets (a mi se'm va descuidar l'aigua... però va quedar prou bé, igualment...) i ho vaig posar al microones.

Un cop tret del microones, vaig remenar amb l'espàtula i vaig començar a afegir-hi el sucre glass.
Suposo que aquest hagués estat el moment adient per a afegir-hi el colorant (que, com que era una prova, vaig fer servir el típic colorant líquid que venen als súper mercats), però no ho vaig fer, vaig esperar-me a tenir la massa ja feta per a afegir-li el colorant (ja us dic, no és recomanable, fer-ho així).

Vaig fer dos colors diferents: un pretenia ser lila i l'altre taronja. Però com ja us dic, aquests colorants tenen poca potència, i va quedar un color salmó i un color malva...

Finalment, i després d'estirar la massa, vaig cobrir el pastís... i això és el que va quedar:

Ja que estavem, vaig agafar el que m'havia sobrat de sucre glas i vaig fer una glasa per acabar de decorar.
Així va quedar, finalment, el pastís.

Ja sé que, veient el que es veu per aquests móns de Déu de la decoració de pastissos, aquest és un xurro, però a ma mare i a la meva família, en general, els va encantar!

P.D: té aquest color tan brillant perquè a l'enganxar una de les peces rodones de decoració em va regalimar aigua i va quedar una part del fondant taronja tacat... així que vaig haver-lo de pintar tot amb aigua... (sí, a mi també m'agrada més en mat...).

24 de gener del 2012

Mousse de xocolata


La veritat és que no recordo si mai he seguit la recepta per a fer una mousse de xocolata. Jo crec que no, que, simplement, un dia me'l vaig trobar fet per casualitat.

Us explico com és la meva recepta fàcil de mousse de xocolata (que igual és exactament la mateixa que qualsevol altra, només que jo no ho sé... xD).

Ingredients:
-Nata per muntar
-Xocolata de cobertura negra
-Mantega o margarina

Preparació:
Es posa la nata, ben freda, en un bol i es bat (jo ho faig amb el minipimer, mateix) fins que queda una crema pastosa i pujada (però no arriba a nata muntada del tot). Reserveu a la nevera.
Vigileu amb batre-la molta estona seguida, perquè com us descuideu, la convertireu en mantega!!!

Es posa la xocolata de cobertura tallada a preses petites (la quantitat que en poseu dependrà de com de fort us agradi la mousse) en un bol apte per al microones i li afegirem un parell de cullerades grans de mantega.
Es posa al microones, vigilant que la xocolata no bulli!!! Jo recomano anar-li fent tocs curts de calor i anar traient-ho del microones i remenar. Quan veieu que ja no queden trossos de xocolata, ja estarà llest.

Un cop fet això, ja no ens queda més que anar afegint la xocolata desfeta poc a poc a la nata, sense deixar de  batre la mescla amb un batedor manual, de manera que li vagi entrant aire.

Quan ja haguem integrat tota la xocolata amb la nata, simplement cobrim amb un paper film i ho reservem a la nevera fins a l'hora de fer-ho servir.

Si el que volem és preparar un postre amb base de mousse de xocolata, abans de posar-ho a la nevera, haurem de distribuir-lo en els recipients individuals.