25 d’abril de 2012

El pastís més lleig del món



Que sóc exagerada no és cap novetat. Que quan vaig presentar aquest pastís en societat tothom em va dir que ho era, tampoc.

Però el fet és que segueixo pensant que és el pastís més lleig del món. I tot i que va ser un èxit, i que el tornaria a repetir perquè tothom va quedar-ne encantat, es quedaria amb el mateix nom. Perquè crec que li queda bé, sincerament.

La idea inicial era fer aquests meravellosos cupcakes de xocolata i baileys de la fantàstica Alma. Però vaig pensar que éssent tants com érem a la festa, n'hauria de fer molts, i no els podria transportar sense deixar la decoració aixafada.

Total que, creativa que és una, vaig decidir adaptar la recepta i fer-ne un gran pastís.

Les bases van quedar bones, tot i que se'm va acudir fer-les amb el típic "bizcocho de yogourth" que, precisament, no es caracteritza per la seva lleugeresa.

La idea era farcir les tres bases amb la crema de baileys. Però... no. Perquè? Doncs perquè per moltes receptes que hagi buscat i provat per a fer buttercream amb la Thermomix... no hi ha manera! No sé perquè però em queda líquida, liquidíssima, sembla com que la thermomix s'escalfa una mica degut a les revolucions pròpies del motor... i em desfà la mantega*.

Total, que amb tota aquella massa pràcticament líquida, vaig decidir posar-la igualment, però clar amb el pes dels "bizcochazos" va acabar vessant pels costats.

En fi.

Vaig decidir, doncs, que ho cobriria tot amb xocolata per dissimular. Però ja els astres s'havien conjurat contra mi, i allò no agafava per enlloc. Pfffff...

I amb el que em va sobrar de "bizcocho" vaig fer "cake balls". I vaig pensar, mira, fes-ne "cake pops" i els poses així clavats a sobre del pastís. I això vaig fer...

Però... oh! Sorpresa! També pesaven massa i... es van quedar els pals clavats i les boles abaix. Total que, clar, ja vaig treure els pals.

I ja, from lost to the river... vaig tirar-li la xocolata blanca per sobre, per acabar de coronar la lletjor. xD

Hi ha qui em va dir que era un pastís digne d'una pel·lícula de Tim Burton. xDDD

Què en penseu?


Aquest "tupper" que veieu a l'esquerra estava ple de cupcakes... en breu us explicaré la recepta perquè... van volar!!! 


* Ara ja sé que, com a solució, amb posar-ho a la nevera n'hi ha prou, però quan ho vaig fer no ho sabia, encara...

5 comentaris:

  1. mmmm.... l'analítica crítica és que ets una vaga de collons i que en lloc de fer el que tocava et vas estrellar per estalviar-te feina!

    l'anàlisi constructiva és que m'encanta el pastís Alepsi-Burton (ja has fet llicència creative commons?).

    No sé -i estaria bé que ho aclarissis- si en va quedar alguna engruna per celebrar el resultat de l'entrevista que tenies avui per skype.

    Espero que hagi anat molt bé.

    petons i llepades enxuculatejades! :P

    ResponElimina
  2. Tal qual, Gatot, tal qual. Hi ha una mescla de ser "vaga de collons" i "voler experimentar i fer-me la guay". Al final ja no tenia temps per experimentar més, i vaig haver de tirar pel dret. Què hi farem...

    I no, no va sobrar ni una engruna. Tothom va quedar encantadíssim! xDDD

    ResponElimina
  3. Al cap i a la fi, si el gust és com ha de ser... quin problema hi ha? Jo tinc un apartat d'errors culinaris al bloc que hauria de ser més gran del que és... a vegades, i moltes, també sóc un autèntic desastre... Però endavant! surten grans receptes de grans errors!

    ResponElimina
  4. Ja, Cinta, això dic jo! Bé, i això van dir tots els convidats, que era boníssim! Ja et dic que no va quedar ni una engruna! :)
    La veritat és que, al final, li he agafat carinyu... i no descarto repetir-la algun dia... xDDD

    ResponElimina
  5. El gatot té tota la raó: per la mandra et va quedar un pastís que devia ser bo de gust, però un xurro terrorífic de presentació. Al final devies tenir més feina corregint els errors (fer cakepops no es pot dir que sigui precisament ràpid) que fent les cupcakes XDDD

    Per cert, el primer dia que vaig fer cakepops, amb molta pressa, també em va passar com a tu: van anar bastonet avall, uns dos segons abans d'anar a parar disparats al congelador per intentar arreglar (sense aconseguir-ho) aquell despropòsit XDDD

    I això de tirar xocolata blanca per sobre... ehem ehem, me'n sona d'algú que també ho ha fet:
    http://catacuina.blogspot.com.es/2010/02/pastis-after-eight-tmx.html
    Com pots observar, jo vaig posar-hi piruletes de xocolata a sobre, però no acaben de ser massa diferents tampoc!

    ResponElimina

Opina, critica, comenta!