Rosa de sucre

Sóc una gran seguidora de l'Alma. És una noia madrilenya (diria) que fa unes postres i unes receptes que són una passada!!

Avui ha penjat un nou tutorial (us recomano molt veure'ls, estan MOLT ben fets i tot sembla súper fàcil...) on explica com fer una rosa de fondant.

Quan ho he vist he pensat que semblava molt fàcil, com sempre... però la sorpresa ha estat... que realment ho és!!! Molt!

He aprofitat que tenia fondant que m'havia sobrat del meu pastissot de graduació* i m'he posat mans a la obra. No he trigat ni 10 minuts en tenir-la feta! I... bé, ja em direu vosaltres què us sembla, però jo crec que ha quedat molt acceptable!

Tot i que ja ha passat Sant Jordi, que hagués estat meravellós tenir aquestes roses llavors, aprofitaré la meva recent adquirida habilitat per a fer aquestes roses per decorar el pastís del dia de la mare... :)

*En quant he acabat de fer la rosa he tirat tot el fondant que em quedava, perquè ja està massa xicletós, i la rosa no té gens de consistència...

El pastís més lleig del món

Que sóc exagerada no és cap novetat. Que quan vaig presentar aquest pastís en societat tothom em va dir que ho era, tampoc.

Però el fet és que segueixo pensant que és el pastís més lleig del món. I tot i que va ser un èxit, i que el tornaria a repetir perquè tothom va quedar-ne encantat, es quedaria amb el mateix nom. Perquè crec que li queda bé, sincerament.

La idea inicial era fer aquests meravellosos cupcakes de xocolata i baileys de la fantàstica Alma. Però vaig pensar que éssent tants com érem a la festa, n'hauria de fer molts, i no els podria transportar sense deixar la decoració aixafada.

Total que, creativa que és una, vaig decidir adaptar la recepta i fer-ne un gran pastís.

Les bases van quedar bones, tot i que se'm va acudir fer-les amb el típic "bizcocho de yogourth" que, precisament, no es caracteritza per la seva lleugeresa.

La idea era farcir les tres bases amb la crema de baileys. Però... no. Perquè? Doncs perquè per moltes receptes que hagi buscat i provat per a fer buttercream amb la Thermomix... no hi ha manera! No sé perquè però em queda líquida, liquidíssima, sembla com que la thermomix s'escalfa una mica degut a les revolucions pròpies del motor... i em desfà la mantega*.

Total, que amb tota aquella massa pràcticament líquida, vaig decidir posar-la igualment, però clar amb el pes dels "bizcochazos" va acabar vessant pels costats.

En fi.

Vaig decidir, doncs, que ho cobriria tot amb xocolata per dissimular. Però ja els astres s'havien conjurat contra mi, i allò no agafava per enlloc. Pfffff...

I amb el que em va sobrar de "bizcocho" vaig fer "cake balls". I vaig pensar, mira, fes-ne "cake pops" i els poses així clavats a sobre del pastís. I això vaig fer...

Però... oh! Sorpresa! També pesaven massa i... es van quedar els pals clavats i les boles abaix. Total que, clar, ja vaig treure els pals.

I ja, from lost to the river... vaig tirar-li la xocolata blanca per sobre, per acabar de coronar la lletjor. xD

Hi ha qui em va dir que era un pastís digne d'una pel·lícula de Tim Burton. xDDD

Què en penseu?

Aquest "tupper" que veieu a l'esquerra estava ple de cupcakes... en breu us explicaré la recepta perquè... van volar!!! 

* Ara ja sé que, com a solució, amb posar-ho a la nevera n'hi ha prou, però quan ho vaig fer no ho sabia, encara...

Orada al forn

La operació bikini ha començat. Com cada any. Bé, com cada any no, que aquest any ja és la segona vegada que la començo...

Però ara va de debó. Que una ha de lluïr "tipassu" en bikini! (uhm... ara em fotria un bikini ben carregat de formatge.... uf...).

En fi. Que aquesta nit per sopar, m'he preparat un plat que m'encanta i que és molt light!*

Vaig anar al mercat la setmana passada i les orades estaven a bon preu. I com que és un dels meus peixos preferits me'n vaig endur dos. La peixatera em va demanar si volia que me'ls netegés, i jo, que sóc "más chula que un ocho" li vaig dir "nooooooo, no cal, ja ho faré jo".

Avui quan les he descongelat i m'he posat a buidar-li els budells m'he cagat en la meva "chulería" de mala manera... en fi. No us he posat fotos perquè no és agradable, sincerament... xD

Total, anem amb la recepta, que em lio i us acabo explicant la meva vida, per variar.

Ingredients:

• Una orada per comensal
• Una llimona
• Un tomàquet madur (de tamany mitjanet) per persona (més o menys, això va bastant al gust del consumidor)
• Un parell de cebes mitjanetes per persona (el mateix que el tomàquet)
• Sal
• Una cullerada d'oli d'oliva
• Vi blanc de cuina (optatiu)

Preparació:

1. Netegem les orades i els hi fem dos talls transversals a cadascuna. Salem per fora i una mica per dins (al forat que ha deixat en netejar-i els budells). En cadascun dels talls hi farem encabir mitja "rodaja" (com es diu, això, en català?) de llimona. Us poso una foto:

2. Posem el forn a preescalfar a 250º.

3. Pelem les cebes i les tallem "en juliana" (caram, ara me n'adono que el meu vocabulari culinari és més castellà... deu ser de les mestres que he tingut, és a dir, la meva iaia i la meva mare..), les anem posant al fons de la plata de forn fins que en fem una bona capa.

4. Rentem els tomàquets i els tallem en 8 o 10 trossos. Els anem posant al fons de la plata de forn, a sobre de la ceba.

5. Posem sal a la ceba i el tomàquet (poseu-n'hi amb alegria, ja que les dues verdures són molt dolces). Aquí hi podeu afegir també alguna espècia que us agradi: romaní, orenga..

6. Posem les orades a sobre de la ceba i el tomàquet i hi afegim una cullerada sopera d'oli d'oliva (òbviament, quant més bo, millor).

7. Fiquem la safata al forn i baixem la temperatura a uns 180º (jo tinc forn amb ventilador, els que no en tingueu, poseu-lo a uns 200º). Tindrem la orada al forn uns 20 minuts (això en funció del tamany de la orada, les meves eren mitjanetes tirant a petites, però si són grans necessitareu més estona).

8. Serviu i... a gaudir d'un plat sa, light i boníssim!!!




*Es pot fer la versió no-light, que és més contundent i més bona, afegint-li més oli, patates i pinyons. En aquest cas, haureu de cuinar primer la mescla de patates-ceba-tomàquet al forn, durant uns vint minutets, i després afegir-hi les orades, per a que no us quedin seques aquestes ni crues les patates.