Coca de llardons

Que sí, que ja ho sé. Que normalment aquestes entrades "temàtiques" s'escriuen abans de la festa en concret per a que, així, tots pugueu fer la recepta per a la festa en si.

Però jo sóc alternativa. O mandrosa, no ho tinc molt clar. El cas és que fins a avui no he pogut posar-me a teclejar aquesta recepta tan fàcil i tan bona que us deixarà encantats de la vida.

Només us dic que, des que ma mare va aprendre a fer-la, mai més hem comprat coca de llardons en un forn. Està molt més bona aquesta!

Ingredients:

• 2 planxes de pasta de full (si són congelades, deixeu-les una estona que es descongelin)
• 200gr de llardons
• 150gr de sucre morè
• Un parell de cullerades de canyella mòlta
• Pinyons

Preparació:

1. Preescalfa el forn a 180º. 
2. Pica els llardons. Jo vaig posar-los a la Thermomix i vaig apretar tres cops el turbo. Si no tens Themomix pots fer-ho posant-los en una bossa i passant-hi per sobre el corró. 
3. Exten una planxa de pasta de full vigilant que no quedin irregularitats. Punxa-la bé amb una forquilla, sobretot per les vores. Si no ho fas, quedarà massa bufada. 
4. Barreja en un recipient el sucre i la canyella. 
5. Espolvoreja per sobre de la planxa de pasta de full la meitat de la barreja de sucre i canyella, vigilant que quedi tot ben repartit. 
6. Posa-hi per sobre la meitat dels llardons, més o menys, de manera que quedi tota la base coberta. 
7. Ara agafa el corró i passa'l per sobre, per a que els llardons i el sucre quedin ben enganxats a la base. 
8. Posa la segona planxa de pasta de full a sobre la primera i enganxa les vores per a que quedi segellat el "farcit". 
9. Per sobre d'aquesta segona capa repetim els passos 5, 6 i 7. Sí, el 7 també, amb compte. 
10. Posa-hi per sobre els pinyons. 
11. Posa-ho al forn i espera fins que vegis que està ben daurada. No et preocupis si s'infla una mica, després al refredar-se baixa!
12. Menja-te-la brindant amb una bona copa de cava! :)

Aprofitar un meló "soso"

Ara que arriba l'estiu començo a menjar molta fruita. No és que a l'hivern no en mengi... és que tanta pera, poma i taronja/mandarina, acaben per avorrir-me.

Ara comencen les fruites dolces i boníssimes: cireres, préssecs, síndria, meló...

Quan vaig veure que a la fruiteria tenien meló tipus "galia" (d'aquells rodonets i petits, amb la pell groga) no vaig poder-me estar de comprar-ne un.

En arribar a casa el vaig obrir, el vaig netejar, vaig fer-ne dauets amb la polpa i vaig ficar-los en un "tupper" a la nevera. Sempre faig això amb les fruites grans i pesades de netejar (tipus síndria, meló, pinya...), així les tinc ja netes a la nevera i quan em ve de gust picar alguna cosa, només he d'obrir el tupper i.... uhm!!! Fresquet i ràpid! :)

El cas és que el meló va sortir "soso". Sí, d'aquells que recorden més a un cogombre dolç que a un meló, sabeu què vull dir, no?

Decebuda com estava me l'anava menjant reticent a llençar-lo... fins que vaig recordar una recepta súper senzilla que feia ma tieta quan li sortia un meló així!

Ingredients:

• Meló "soso"
• Suc d'una llimona
• Un parell de culleradetes de canyella en pols
• Sucre morè o sacarina o stevia

Preparació: 

1. Partim de la base que el meló està tallat a dauets, sense pell ni llavors, i que el posem en un recipient que puguem tapar i posar a la nevera (un tupper gran anirà bé).
2. Afegim el suc de llimona, la canyella i l'edulcorant que haguem triat (per suposat, queda millor amb sucre, però si estem a règim i hi posem sacarina o stevia, quedarà la mar de bé). 
3. Remenem i tastem. Si veiem que té poc gust a canyella, n'afegim més, si veiem que és poc dolç afegim més edulcorant (això va a gustos). 
4. Deixem reposar unes dues hores a la nevera, i ja està! Està boníssim, refrescant, i salva un meló! xDD

Diferències entre cupcakes i magdalenes

Avui faré un post sense recepta. Però que ja feia dies que tenia ganes de fer, i que el comentari de "Cantant sota la pluja" en el meu vídeo de La Vanguardia, m'ha animat a preparar.

És veritat que els cupcakes estan de moda. Resulta que les noies de "Sex and the City" (traduït com a "Sexo en Nueva York") en menjaven a la sèrie. No gaires, suposo, que si no, una no s'explica com mantenien aquestes figuretes de top-models... en fi. Coses de la ficció, suposo.

Total, que entre això, i que ara la rebosteria creativa està en boca de tothom... paraules que abans ens sonaven extranyes, comencen a estar integrades en el nostre vocabulari: cupcake, frosting, layer cake, buttercream...

I sí, és ben cert que algunes persones ho fan servir per a mostrar el seu alt nivell de coneixement lingüístic i/o culinari "ai, ahir em vaig menjar un red velvet cupcake amb un frosting de buttercream cheese, per morir-se!" (frase que he de confessar que jo he dit... però és que estava molt bo! xD). Però també és cert que, els cupcakes i les magdalenes no són ben bé el mateix.

Encara que, de forma sí que són molt semblants, hi ha diferències que fan que les dues paraules no siguin sinònimes.

Per començar, la recepta.
Normalment les magdalenes estan fetes amb farina, sucre, ous, llevat i oli d'oliva. Pràcticament els mateixos que els cupcakes, tret que en aquest cas, es fan amb mantega.
El més habitual és que les magdalenes siguin tipus "bizcocho", és a dir, sense gustos diversos (més enllà de, potser, fer-les de xocolata). Els cupcakes, en canvi, es fan de tots els gustos i colors (de xocolata, de maduixa, de violeta, de cacauet, de poma...).
Les magdalenes són molt esponjoses, això és fruit del batut dels ous en la massa. S'ha de batre bé per a que agafi aire i llevi. Els cupcakes, en canvi, no ens interessa que llevin tant, així que no els batem.

Imatge extreta d'aquí

Per continuar, l'aspecte.
Les magdalenes tots les coneixem. Són aquells pastissets rodonets amb el seu "barret" ("copete", en castellà) característic. Si són de les bones aquest barret està cobert de sucre... nyam!!!
Els cupcakes, en canvi, no tenen "barret". Quan surten del forn són més aviat plans i la massa no ocupa tot el paperet. Com les que veieu aquí.

Imatge extreta d'aquí

Els cupcakes, a més, són molt més elaborats. De fet, són com petits pastissos. La decoració es cuida i es mima (en general, també hi ha que, de vegades, no ho cuidem molt... xDDD) i sempre, sempre, sempre, porten una capa superior de crema (el "frosting"). Aquesta crema acostuma a ser de mantega i sucre, però se li pot afegir el que volguem (formatge en crema, xocolata, maduixa, mandarina, crema de cacauet...) o bé es pot fer amb merenga, amb "ganaché" (una altra paraulota! xDD No és més que xocolata i nata, una mena de trufa) o amb "fondant" (una massa dolça, tipus plastilina, que es pot modelar al gust). Les possibilitats són infinites.

I, creieu-me, jo també era reticent a tastar aquestes "magdalenes-modernes-amb-nom-ianki-i-plenes-de-mantega-que-em-faran-el-cul-gros"... però... com us he dit abans, les possibilitats són tantes i tan delicioses que... no em cansaria de fer-ne! (de menjar-ne sí, que a mi el dolç, malgrat sembli el contrari, no em va massa...).

Cupcakes en viu!

L'altre dia, les noies de La Vanguardia Digital, encarregades de la secció "en 3 pasos" es van posar en contacte amb mi per a proposar-me una bogeria: "Sílvia, perquè no fem un ¿cómo hacer cupcakes en tres pasos?"

La meva reacció va ser més o menys així: "esteu tronades, noies, jo no sé si sóc capaç de posar-me a cuinar davant d'una càmera! A més de que hi ha mil milions de persones que ho fan millor".

Però, al final, em van convèncer. Sí. I aquí està el resultat: un vídeo de com fer cupcakes de xocolata amb crema de cacauet, en tres passos! xDD

 

La recepta, aquí:

Per a la base:

• 120g de mantega sense sal
• 120g de sucre
• 2 ous
• 160g de farina
• 40g de cacau en pols
• 1 culleradeta i mitja de llevat
• 140ml de llet

Per a la crema:

• 100g de mantega sense sal
• 300g de sucre glas
• 250g de mantega de cacauet
• 100ml de nata líquida
• Uns quants M&M's "matxacats" i alguns sencers per decorar

Espero que us hagi agradat. No val a riure. I ja, ja ho sé, la decoració me la podria haver currat més... però és que vaig tenir problemes amb la crema... i... bé, el cas és que estaven boníssims! xDDDD

Bunyols de vent o de Quaresma

Ahir va ser dijous gras, però com que vaig anar tot el dia de bòlit amunt i avall no vaig tenir temps de preparar una truita de patates ben bona ni tan sols de comprar botifarra d'ou (un dels meus embotits preferits). També voldria haver fet una coca de llardons amb la recepta de ma mare, que li surt boníssima, però òbviament, tampoc no vaig tenir temps.

Total, que avui m'he llevat i he pensat: em ve de gust cuinar. I he recordat que comença la Quaresma i que el més típic en aquests casos és fer bunyols!

Dit i fet, m'he posat a bussejar en el món internàutic i m'he trobat amb un blog fantàstic (que ara mateix posaré aquí al costat per a que el tinguem present) i amb una recepta de bunyols senzilla, ràpida i "resultona" que, amb el permís de la Gemma, que ara li demanaré, la copiaré aquí.

M'agraden molt com han quedat, però pel meu gust fan massa gust a ou. No sé, crec que els tres ous que hi he afegit eren massa grans i potser amb dos ja n'hagués tingut prou. Bé, en tot cas, són fàcils de fer i queden molt bons!

Si en torno a fer els farciré de crema pastissera. Jo sempre pensant en la dieta. :)


Ingredients:

• 125ml de llet
• 75g de farina
• 60g de mantega sense sal
• 3 ous mitjans
• Un pessic de sal
• anís sec (jo no n'he posat, ara que hi penso, serà per això pel que fan massa gust a ou?)
• Molt de sucre per a arrebossar-los bé
• Oli per fregir (jo en faig servir de girasol, però podeu posar-ne d'oliva)

Preparació:

1. Posar la llet, la mantega i el pessic de sal en un cassó a foc mig. 
2. En el moment que la mantega s'hagi fos del tot i la llet estigui bullint, hi afegirem tota la farina de cop, sense apagar el foc. 
3. Anirem remenant contínuament fins que s'hagi fet una massa espessa que, en moure la cullera, es desenganxi de les parets (és un procés bastant ràpid, jo crec que no m'ha trigat ni un minut). 
4. Retirem el cassó del foc i anem afegint els ous. D'un en un. Remenant fins que s'integri amb la resta de massa. 
5. Posem l'oli en una paella i escalfem. Quan estigui ben calent anem posant petites porcions de la massa a dins (intenteu que quedin "rodonetes" fent boletes amb dues culleres). 
6. Quan estiguin daurats per totes dues bandes treure del foc i deixar reposar sobre paper de cuina per a treure l'excès d'oli. 
7. Un cop fregits arrebossar-los amb molt de sucre (i canyella de forma opcional). 
8. Gaudir i engreixar. ;)

P.S: ara veig que la Gemma no és que faci temps que no escrigui, és que s'ha mudat de casa. Aquí podreu seguir les seves receptes.

Maduixes amb nata

M'encanten les maduixes. Molt. I tot el que tingui a veure amb elles: gelats, melmelades, compotes, cremes, flams...

Però definitivament com més m'agraden és amb nata. És una de les meves postres preferides.

L'altre dia, fent un pastís que portava buttercream de maduixa per sobre, vaig haver de triturar maduixes per a fer-lo.

I com que les vaig haver de triturar amb la Thermomix, i amb l'andròmina aquesta no pots triturar només tres o quatre maduixes, que n'has de posar un munt... doncs em va sobrar un munt de purè de maduixes.

I si a això sumem que, del pastís anterior tenia a la nevera un brick de nata per muntar que estava a punt de fer-se malbé...

Doncs ja tenia tots els ingredients!

Primer vaig pensar en fer un pastís, mesclant la nata amb gelatina i amb el purè de maduixes i deixant-ho quallar... però finalment em vaig decidir per una cosa més senzilla i "resultona".

Ingredients:

• Maduixes
• Nata per muntar 
• Sacarina líquida

Preparació:

• Rentar les maduixes i treure'ls-hi les fulles. 
• Triturar les maduixes. Podeu fer servir el minipimer, la Thermomix, una batedora...
• Quan tinguem un puré de maduixes suau, afegim sacarina líquida al gust. 
• Muntem la nata.
  Ull!!! Per a que la nata munti bé ha d'estar MOLT freda. Recordeu posar-la a la nevera un mínim de tres o quatre hores abans de muntar-la. I si podeu posar el recipient a on la muntareu també aquesta estona dins la nevera, millor!
  I vigileu en muntar-la, sobretot si ho feu amb la Thermomix, que passar de nata muntada a mantega és massa ràpid... quan veieu que ja està muntada i ferma, deixeu de batre, o se us "tallarà"! 
• I ja ho tenim tot, ara només queda muntar les copes. Posem una base de purè de maduixa. A sobre una bona capa de nata i coronem amb una mica més de purè. Si us ve de gust jugar i experimentar, podeu anar fent capes més primetes i que quedi un postre ratllat. 

Imaginació al poder!!!

Amb aquesta "recepta" dono per inaugurada una nova secció del blog que es dirà "Cuina per a no cuiners". Ja us explicaré el perquè d'aquesta secció més endavant. ;)

Pastís de xocolata negra i crema de cacauet

La meva mare va fer anys a finals de desembre. Pobra, des que era petita que pateix la desgràcia de fer anys en època festiva (als que també us passi sabreu de què parlo).

El cas, que amb el nou any, les festes i demés històries, la pobra encara no havia pogut celebrar-ho amb tots els seus companys de feina. I, per fi, aquesta setmana, ho ha fet.

Ella va preparar diversos canapès salats (ara mateix no recordo el menú) i a mi em va encarregar que li fes un pastís.

-De què el vols?
-Tant me fa, ja saps que m'agrada tot.
-Et sembla de xocolata i maduixa?
-Ai... no. Maduixa no.
-Mama, collons, doncs no em diguis que t'agrada tot!

Total, que, pensant, pensant, un dia vaig tenir una il·luminació. I és que ma mare és addicta als cacahuets. I llavors la bombeta del meu cervell es va activar i vaig recordar aquesta recepta de Cupcakes de Mantega de Cacahuet de la meva admirada Alma.

I vaig recordar, també, l'èxit que va tenir el pastís de xocolata que vaig preparar farà 3 o 4 mesos per l'aniversari de ma germana: la bomba de xocolata.

-Mama, pastís de xocolata negra amb crema de cacahuet, què et sembla?
-Pooooooooooorrrrrrrrrrr Diosssssssssssssssssssssssss.... sí.

Tal qual, la resposta. xDDDD

Dit i fet, vaig posar-me amb la recepta. La base del pastís està agafada d'aquesta recepta de la meravellosa Bea. La crema, ja ho he dit abans.

La combinació? Per morir de plaer. De debó.

Us deixo aquí les receptes, una mica adaptades. Per a fer-les necessitareu un robot-batidor. D'aquells de varilles. O bé la Kitchen Aid, si teniu la sort de ser-ne propietaris d'una.

Ingredients per a la base:

• 235 gr. de farina
• 100 gr. de cacau* en pols (jo compro Valor)
• 1 i 1/2 culleradetes** de bicarbonat
• 1/2 culleradeta de llevat (tipus Royal)
• 60 gr. de xocolata negra de cobertura (tipus fondant)
• 250 ml. d'aigua bullint
• 250 gr. buttermilk***
• 1/2 culleradeta d'extracte de vainilla (opcional)
• 2 ous tamany L
• 350 gr. de sucre
• 125 ml. d'oli d'oliva suau. Suau!

*Si veieu que és massa cacau, substituïu el que vulgueu per la mateixa quantitat de farina.

**Les culleradetes són tamany cafè. De les petitones.
***El més probable és que no tingueu això a casa, però es pot substituir per 250 ml de llet sencera als quals hi afegirem una cullerada gran de suc de llimona. Sí. Afegim el suc a la llet i NO remenem. Ho deixem reposar uns 10 minuts. Es quallarà i farà grumolls.


Preparació de la base del pastís

1. Tallar la xocolata fondant a trossets petits i abocar-hi per sobre els 250ml. d'aigua bullint i remoure fins que no quedin grumolls. Reservar.
2. Mesclem i tamisem (passem per un colador) els ingredients secs de la base: farina, cacau en pols, bicarbonat i llevat. Reservar. 
3. Preescalfar el forn a 175º (amb ventilador)
4. Batre els ous i el sucre amb la màquina de varilles. Velocitat mitja durant dos o tres minuts. 
5. Reduïr la velocitat de la màquina i anar afegint molt poc a poc l'oli, deixant caure un regalim. Quan el tinguem integrat, tornem a augmentar velocitat durant 30 segons més. 
6. Reduïr la velocitat al mínim i anar afegint molt poc a poc la xocolata amb aigua. Un cop integrada, afegir poc a poc el buttermilk i l'extracte de vainilla. 
7. Quan estiguin tots els ingredients líquids integrats, retirem la màquina i comencem a afegir la mescla d'ingredients secs a ma. Amb una llengua i fent moviments de baix a dalt. 
8. Quedarà una massa amb mil milions de grumolls enormes. Tranquils! Agafeu i la passeu amb paciència, per un colador. Ajudant-vos de la llengua (de l'utensili de cuina, eh? xDD). 
9. Repartim la massa ja passada pel colador en 3 motllos d'uns 15 cm. (jo ho vaig fer en dos de 18cm, quant més petits siguin, més alt serà el pastís, clar) que pràviament haurem envernissat amb un rajolinet d'oli. Intenteu que quedi la mateixa quantitat de massa en cadascun dels motllos. 
10. Els ficarem al forn* durant uns 40 minuts, anant mirant cada cinc minuts a partir del minut 25. A mi em van trigar bastant, un d'ells gairebé 50 minuts, és una massa molt líquida i li costa quallar, però paciència!!! Sabrem que està fet quan hi clavem un escuradents llarg i surti net. 
11. Quan estigui fet, el traiem del forn i el deixem refredar durant un quart d'hora. Quan puguem fer-ho sense cremar-nos, desmotllarem amb compte i els deixarem cap per avall a refredar en una reixeta, de manera que refredi per totes bandes. 
12. Un cop freds del tot, els embolicarem amb paper film i els posarem a la nevera durant 24 hores, per a que ens sigui més fàcil de fer el muntatge (i si no heu de fer muntatge, us el mengeu així, que ja està bo) xDDD

*Jo els vaig ficar primer un i després l'altre... per allò de les altures diferents a dintre del forn. Però si són motllos de 15cm. igual us hi caben els dos a la mateixa alçada..

Ingredients per a la Buttercream de Cacauet:

• 110gr. de mantega sense sal
• 260gr. de mantega de cacauet (la que més us agradi)
• 300gr. de sucre glass (del comprat, NO val el que feu a casa!)
• 100 ml. de nata de muntar

Preparació de la Buttercream de Cacauet:

1. Posem en un bol les dues mantegues i la nata i batem fins que tinguem una mescla homogènia (i potser la cuina amb alguna esquitxada de nata o mantega, us ho dic per experiència...xD) .
2. Afegim el sucre glass i seguim batent durant uns cinc minuts, fins que tinguem una massa amb una consistència com de gelat cremós. Si veieu que queda com una mica "seca" (a mi em va passar) afegiu una miqueta més de nata i anirà agafant consistència. 
3. Tasteu la vostra nova creació i flipeu. A mi, que no m'agrada la mantega de cacauet, em va fer embogir!!! No podia parar de posar-hi el dit i menjar-me-la... 

Per muntar el pastís podeu seguir aquest tutorial meravellós. Jo és el que vaig fer.

De debó que és de vici i perdició!

Galetes de Mantega

Ja fa temps que diverses persones em venen demanant la recepta que faig servir per fer les galetes decorades.

I jo fa temps que els vaig dient: sí, de seguida te la passo!

I mai la passo. Com si fos el súper secret de la fòrmula de la Coca-Cola. xDD

I no, simplement, és que la recepta la tinc en un paper, i em feia mandra transcriure-la. Però ja toca. A més, així la tindré "a buen recaudo", que l'últim dia que em vaig voler posar a fer aquestes galetes de Nadal, no la trobava i per poc m'agafa un cobriment de cor.

En fi, aquí teniu la recepta. Feu-la servir amb seny, que aquestes galetes són MOLT addictives!!! :)

Ingredients:

• 100gr. de sucre
• 200gr. de mantega sense sal a temperatura ambient 
• 350gr. de farina (si voleu, pot ser integral)
• 1 ou mitjà
• Aroma de vainilla (si ho preferiu, podeu comprar aromes de qualsevol altra cosa...)

Preparació:

1. Posar el sucre i la mantega en un bol i batre amb la batedora elèctrica (ho podeu fer a mà, però al dia següent tindreu agulletes). Bateu fins que es formi una crema i estigui tot integrat. 
2. Afegiu l'ou, la farina i una culleradeta d'aroma de vainilla. Amasseu amb les mans fins que es formi una bola compacta. 
3. Separeu la massa en un parell o tres de trossos. Cadascun d'ells poseu-lo entre dos papers sulfuritzats (d'aquests de cuinar al forn). Estireu la bola entre els dos papers amb l'ajuda d'un corró deixant-la sobre mig centímetre de gruix. 
• TRUC! Si no teniu un corró d'aquests regulables feu servir un corró normal i poseu uns "topes" a banda i banda que facin un mig centímetre. Jo faig servir un parell de revistes. 
4. Quan tingueu les tres masses ben estirades poseu-les a la nevera (sí, amb els papers, no els hi treieu!) durant unes 5 o 6 hores. Jo, normalment, les deixo tota la nit. Procureu que quedin ben planes i sense arrugues, a dins de la nevera!!!
5. Quan la massa estigui ben freda, treu-ne una d'elles de la nevera, agafa un tallador de galetes i vés fent les formes fins que ja no quedi tros de massa "practicable" (quedarà una massa amb tot de forats). Vés amb compte i cada cop que tallis una galeta, agafa-la ràpid i posa-la a la safata del forn (prèviament folrada amb paper sulfuritzat) vigilant que no es deformi gens i deixant una mica de separació entre elles.
6. Preescalfa el forn a 180º (160º si és amb ventilador). 
7. Quan la massa ja no accepti més talls, torna-la a amassar fent una bola i torna-la a estirar entre els dos papers sulfuritzats (i torna al punt 4. No, no cal que la tornis a tenir tantes hores, però sí que hauràs d'esperar a que es posi dura, si no les galetes són molt difícils de tallar i que no es deformin). 
8. Quan la safata del forn ja estigui plena de galetes forneja-les durant uns 13-15 minuts. Vés amb compte i ves-lis fent una ullada. Quan vegis que comencen a daurar pels voltants, encara que la resta de galeta es vegi blanca, és que ja estan llestes. 
9. Treu les galetes del forn i posa-les a refredar sobre una reixeta per a que refredin per totes bandes per igual. 
10. Menja-te'n una i plora de lo deliciosa que està. 
11. Aguanta les ganes de menjar-te-les totes o no te'n quedaran per decorar!!! ;)

Rosa de sucre

Sóc una gran seguidora de l'Alma. És una noia madrilenya (diria) que fa unes postres i unes receptes que són una passada!!

Avui ha penjat un nou tutorial (us recomano molt veure'ls, estan MOLT ben fets i tot sembla súper fàcil...) on explica com fer una rosa de fondant.

Quan ho he vist he pensat que semblava molt fàcil, com sempre... però la sorpresa ha estat... que realment ho és!!! Molt!

He aprofitat que tenia fondant que m'havia sobrat del meu pastissot de graduació* i m'he posat mans a la obra. No he trigat ni 10 minuts en tenir-la feta! I... bé, ja em direu vosaltres què us sembla, però jo crec que ha quedat molt acceptable!

Tot i que ja ha passat Sant Jordi, que hagués estat meravellós tenir aquestes roses llavors, aprofitaré la meva recent adquirida habilitat per a fer aquestes roses per decorar el pastís del dia de la mare... :)

*En quant he acabat de fer la rosa he tirat tot el fondant que em quedava, perquè ja està massa xicletós, i la rosa no té gens de consistència...

El pastís més lleig del món

Que sóc exagerada no és cap novetat. Que quan vaig presentar aquest pastís en societat tothom em va dir que ho era, tampoc.

Però el fet és que segueixo pensant que és el pastís més lleig del món. I tot i que va ser un èxit, i que el tornaria a repetir perquè tothom va quedar-ne encantat, es quedaria amb el mateix nom. Perquè crec que li queda bé, sincerament.

La idea inicial era fer aquests meravellosos cupcakes de xocolata i baileys de la fantàstica Alma. Però vaig pensar que éssent tants com érem a la festa, n'hauria de fer molts, i no els podria transportar sense deixar la decoració aixafada.

Total que, creativa que és una, vaig decidir adaptar la recepta i fer-ne un gran pastís.

Les bases van quedar bones, tot i que se'm va acudir fer-les amb el típic "bizcocho de yogourth" que, precisament, no es caracteritza per la seva lleugeresa.

La idea era farcir les tres bases amb la crema de baileys. Però... no. Perquè? Doncs perquè per moltes receptes que hagi buscat i provat per a fer buttercream amb la Thermomix... no hi ha manera! No sé perquè però em queda líquida, liquidíssima, sembla com que la thermomix s'escalfa una mica degut a les revolucions pròpies del motor... i em desfà la mantega*.

Total, que amb tota aquella massa pràcticament líquida, vaig decidir posar-la igualment, però clar amb el pes dels "bizcochazos" va acabar vessant pels costats.

En fi.

Vaig decidir, doncs, que ho cobriria tot amb xocolata per dissimular. Però ja els astres s'havien conjurat contra mi, i allò no agafava per enlloc. Pfffff...

I amb el que em va sobrar de "bizcocho" vaig fer "cake balls". I vaig pensar, mira, fes-ne "cake pops" i els poses així clavats a sobre del pastís. I això vaig fer...

Però... oh! Sorpresa! També pesaven massa i... es van quedar els pals clavats i les boles abaix. Total que, clar, ja vaig treure els pals.

I ja, from lost to the river... vaig tirar-li la xocolata blanca per sobre, per acabar de coronar la lletjor. xD

Hi ha qui em va dir que era un pastís digne d'una pel·lícula de Tim Burton. xDDD

Què en penseu?

Aquest "tupper" que veieu a l'esquerra estava ple de cupcakes... en breu us explicaré la recepta perquè... van volar!!! 

* Ara ja sé que, com a solució, amb posar-ho a la nevera n'hi ha prou, però quan ho vaig fer no ho sabia, encara...

Tiramisú

Des que em va agafar la meva dèria per la cuina i pels pastissos, particularment, m'he enganxat a la sèrie d'aquest senyor:

Aquest paio fa uns pastissos brutals, tot i que també s'ha de reconèixer que té molts mitjans per a fer-ho... però bé, la seva pastisseria és una de les més famoses del món. 

Un dels pastissos que m'encanten de tots els que fa, bàsicament per la seva senzillesa, però alhora elegància, és aquest:

Total, que per celebrar el dia del pare, vaig tenir l'excusa perfecta per a tirar endavant la meva pròpia versió d'aquest pastís. 

Òbviament, havia de ser un tiramisú. Us he de dir que no en tinc ni idea de què està fet aquest pastís de Carlo's, però em recordava al tiramisú, així que...

Mascarpone en mà, l'Alepsi va fer un tiramisú seguint (més o menys, ja que sóc una mica un esperit lliure, jo) aquesta recepta.

Aquest és el resultat final. 

Per sobre li vaig posar cacao pur... uuuuuhm!!!! Impressionant!

Alguna cosa a envejar, al de Carlo's? xD

(sí, els melindros del voltant haurien de ser més curts, per a la propera ja ho tinc clar!)

Nessie Cookies

Doncs ja que estem amb els dolços i que m'ha agafat fort per experimentar amb tècniques, formes i colors, vaig decidir provar amb les galetes decorades.

Vaig fer les galetes amb una recepta que vaig agafar de la pàgina de Facebook de sucreart.com.

La veritat és que la recepta és senzilla i les galetes queden bones, però em van semblar massa dolces, i si, a més, li sumem el  sucre de decoració... buf!
A més, per alguna raó que no entenc, no em van quedar llises per la part de dalt... molt probablement perquè no vaig amassar-les bé... no ho sé.

Tot i que no eren molt llises vaig decidir decorar-les. Com que les meves amigues marxaven a Escòcia, em va semblar molt adequat fer-los-hi un regalet:

Sí! Galetes decorades amb el monstre del Llac Ness!!!

No cal dir que entre això i el pastissot, van quedar encantadíssimes. Òbviament en vaig fer per a tots els que estaven a la festa, però les seves les vaig embolicar d'una manera especial:

Cal dir que les galetes les vaig decorar sense ni tan sols mirar-me un tutorial per youtube per saber com es feia.

Ara que ja he fet la primera prova m'he informat (sí, jo al revés sempre, com els crancs) i ja tinc una nova recepta preparada i moltes ganes de seguir experimentant!

Bomba de xocolata (i mantega de xocolata)

Com que en vaig quedar bastant cansada del fondant després del súper pastissot que li vaig preparar a la meva amiga, aquests dies he decidit tirar un altre cop per la pastisseria "tradicional".

Un dels pastissos que em venia moooolt de gust fer era una súper bomba de xocolata.

Aquest que veieu aquí va ser el primer. Per a un home que feia 50 i tants... i que es mereixia un bon pastís de regal.

Ja veieu, xocolata everywhere. El millor? Que per dins tot era pa de pessic de xocolata, farcit de xocolata i envoltat de xocolata....

No cal dir que el pastissot va ser tot un èxit (tot i que, pel meu gust, va quedar massa sec perquè, com sempre, em vaig oblidar de posar-hi l'almívar...)

Total, que no contenta amb això, i tenint en compte que tenia una festa de comiat d'unes amigues, vaig decidir tornar a experimentar, a veure si em sortia la cosa més sucosa...

I vaig preparar, amb la mateixa tècnica, aquest pastís. Com veureu, molt més colorit i cridaner, més adequat per a gent jove i mooooolt golosa! :)

Aquest també és completament de xocolata, com a diferència, però, vaig decidir farcir-lo amb la meva mousse de xocolata. 

El problema va ser quan aig posar la nata a muntar a la Thermomix. Com que sóc novata amb aquesta màquina i no me n'havia adonat de la potència que té, vaig muntar massa la nata i... sí. Va sortir una mantega.

Oh! Pànic! Oh! Horror! Oh! Se m'ha tallat la nata!!!!

I a més, clar, Murphy és així de catxondo, no tenia més nata, ni temps per baixar a comprar-ne més al súper, ni altra opció per farcir que no fos aquesta...

Així que... "ni corta ni perezosa"... vaig decidir fabricar: mantega de xocolata casolana!

Un cop vaig tenir la nata "tallada" li vag afegir la xocolata i vaig seguir batent (ara ja sense por que es tallès, vés!). 

Un cop la xocolata va estar integrada a la mantega, vaig posar tota la mescla en un drap de cotó ben net. D'aquesta manera tot el sèrum de la nata regalima i a dins del drap se'ns queda una pasta enganxifosa (tranquils, després aquesta brutícia si la poseu ràpidament a rentar, es treu bé). 

Aquesta pasta jo la vaig passar a un colador per acabar-li de treure tot el sèrum i quan ja va estar gairebé seca (tot i que una miqueta pastosa) la vaig passar a un recipient i el vaig posar a la nevera una horeta. 

Després, aquesta pasta queda una mena de mantega tova, ideal per a farcir el meu súper pastís de xocolata. 

Espero que ho gaudiu i que, si ho feu, em digueu què tal us ha quedat!

Un repte aconseguit!

Ja fa molts dies que no escric res per aquí. Però és que entre la feina i que he tornat al meu altre blog... doncs tot és un.

El cas és que, durant aquest mes he estat experimentant amb el menjar. Concretament amb els dolços (ja m'estic començant a plantejar lo de "salat" del títol.. però li he agafat carinyu, així que...).

Fa uns dies una amiga meva va aconseguir, després de molts anys de riures i plors, donar a llum la seva tesi doctoral. Per a la nova doctora, jo no podia estar-me de preparar un pastís com cal...

Així que vaig liar-me "la manta a la cabeza" i vaig decidir experimentar amb el fondant després de l'èxit del pastís que vaig fer durant el curs.

La veritat és que ara, vist amb perspectiva, crec que se me'n va anar bastant la castanya... però volia fer una cosa espectacular i, malgrat les imperfeccions visibles... crec que ho vaig aconseguir.

Jutgeu vosaltres mateixos:

Sí, sí, tot això que veieu és un pastís enorme. Tot comestible. Un llibre verd i el birret coronant-lo. Sí, tot comestible. Sí, fins i tot la corda del birret. 

Em va encantar veure la cara d'al·lucinats dels meus amics que no coneixien encara aquesta faceta meva... :)

Ara sí, el meu primer pastís decorat

Com que no m'havia quedat contenta amb el meu pastís de prova, lògicament, em vaig apuntar a un curs de decoració de pastissos.

El curs el va impartir la Maryquylla una manxega súper simpàtica que no va tenir cap problema en compartir amb totes les que estavem allà els seus secrets per a una decoració de pastissos espectacular.

El curs va durar tot el dia de dissabte, però no es va fer gens llarg. Primer ens va fer una explicació teòrica sobre els tipus de pastís i els tipus de decoració, i després ens varem posar mans a la obra.
Amb una pedagogia súper didàctica, la Mary, ens va ajudar a cadascuna a aconseguir la decoració òptima per al pastís que havíem triat.

Jo, com que volia aprendre a fer el pastís de dos pisos, vaig triar, com a model, aquest, i a més, em va semblar bastant adient a les meves possibilitats... xD

Al final del dia, el resultat va ser aquest:

No està malament, no? :D

Fent proves

Com que se'm va posar al cap la idea de decorar pastissos, i aprofitant que era l'aniversari de la meva senyora mare, vaig decidir posar en pràctica la recepta de fondant de núvols que havia trobat per Youtube.

Primer vaig fer un pa de pessic tradicional. Muntant els ous amb el sucre destrossant-me els braços de tant de batre (una que és així de casolana i no tenia, en aquell moment, una batedora...). Us poso unes fotos del procés del pa de pessic.


Un cop vaig tenir el pa de pessic fet, em vaig dedicar a fer el farcit: una mousse de xocolata (d'això no en tinc proves gràfiques... xD)

I, per fi, la prova de foc... el fondant de núvols.

Tal i com deien al vídeo, vaig posar en un bol untat amb mantega, tots els núvols tallats a trossets (a mi se'm va descuidar l'aigua... però va quedar prou bé, igualment...) i ho vaig posar al microones.

Un cop tret del microones, vaig remenar amb l'espàtula i vaig començar a afegir-hi el sucre glass.
Suposo que aquest hagués estat el moment adient per a afegir-hi el colorant (que, com que era una prova, vaig fer servir el típic colorant líquid que venen als súper mercats), però no ho vaig fer, vaig esperar-me a tenir la massa ja feta per a afegir-li el colorant (ja us dic, no és recomanable, fer-ho així).

Vaig fer dos colors diferents: un pretenia ser lila i l'altre taronja. Però com ja us dic, aquests colorants tenen poca potència, i va quedar un color salmó i un color malva...

Finalment, i després d'estirar la massa, vaig cobrir el pastís... i això és el que va quedar:

Ja que estavem, vaig agafar el que m'havia sobrat de sucre glas i vaig fer una glasa per acabar de decorar.
Així va quedar, finalment, el pastís.

Ja sé que, veient el que es veu per aquests móns de Déu de la decoració de pastissos, aquest és un xurro, però a ma mare i a la meva família, en general, els va encantar!

P.D: té aquest color tan brillant perquè a l'enganxar una de les peces rodones de decoració em va regalimar aigua i va quedar una part del fondant taronja tacat... així que vaig haver-lo de pintar tot amb aigua... (sí, a mi també m'agrada més en mat...).

Mousse de xocolata

La veritat és que no recordo si mai he seguit la recepta per a fer una mousse de xocolata. Jo crec que no, que, simplement, un dia me'l vaig trobar fet per casualitat.

Us explico com és la meva recepta fàcil de mousse de xocolata (que igual és exactament la mateixa que qualsevol altra, només que jo no ho sé... xD).

Ingredients:
-Nata per muntar
-Xocolata de cobertura negra
-Mantega o margarina

Preparació:
Es posa la nata, ben freda, en un bol i es bat (jo ho faig amb el minipimer, mateix) fins que queda una crema pastosa i pujada (però no arriba a nata muntada del tot). Reserveu a la nevera.
Vigileu amb batre-la molta estona seguida, perquè com us descuideu, la convertireu en mantega!!!

Es posa la xocolata de cobertura tallada a preses petites (la quantitat que en poseu dependrà de com de fort us agradi la mousse) en un bol apte per al microones i li afegirem un parell de cullerades grans de mantega.
Es posa al microones, vigilant que la xocolata no bulli!!! Jo recomano anar-li fent tocs curts de calor i anar traient-ho del microones i remenar. Quan veieu que ja no queden trossos de xocolata, ja estarà llest.

Un cop fet això, ja no ens queda més que anar afegint la xocolata desfeta poc a poc a la nata, sense deixar de  batre la mescla amb un batedor manual, de manera que li vagi entrant aire.

Quan ja haguem integrat tota la xocolata amb la nata, simplement cobrim amb un paper film i ho reservem a la nevera fins a l'hora de fer-ho servir.

Si el que volem és preparar un postre amb base de mousse de xocolata, abans de posar-ho a la nevera, haurem de distribuir-lo en els recipients individuals.

Fondant de núvols

A través de "Azúcar con amor" (com m'agrada aquesta web!) he trobat aquest vídeo súper senzill sobre com fer el fondant per a decorar els pastissos. 

He llegit en diversos fòrums (però ara no us sabria dir quins, ja em perdonareu, m'he perdut mirant coses i coses...) que aquest fondant no és tan "professional" com el que venen ja fet, però és més econòmic i, per suposat, molt més fàcil de trobar. 

Us adjunto la explicació de la recepta, que potser no cal, però tenir-ho per escrit sempre va bé:

• Núvols de "chuche" (preferiblement blanques)
• Sucre glass (el doble de pes que els núvols) - aquí he llegit, també que s'ha de fer servir sucre glass comprat, no val triturar el sucre refinat normal que tenim a casa! (ho comprovaré i us diré el què). 
• Unes culleradetes d'aigua (3 o 4) o d'essència de vainilla o de gessamí. 
• Mantega (sense sal) per a untar el bol i les mans. 

Realment els ingredients són senzillets. Estic desitjant tenir una estoneta lliure per a poder realitzar la massa i explicar-vos l'experiència!

El meu regal de Nadal

M'encanta cuinar. Des de sempre em recordo enganxada a les faldilles de la meva mare mentre ella anava d'aquí cap allà a la cuina. "Mama, això com es diu?" "Mama, això per a què serveix?"

I ma mare, pobra dona, intentant cuinar amb una marreca enganxada al cul...

Fa uns dies vaig decidir donar-me una alegria per Nadal i autoregalar-me un curs de cuina. Buscant i buscant em vaig trobar amb el meravellós món de la rebosteria i la decoració dolça... vaig buscar vídeos a Youtube i vaig enamorar-me d'aquest canal:

La Conchín (que també té la seva pàgina web) fa uns pastissos espectaculars i em va animar (tot i que ella no ho sàpiga) a apuntar-me al curs de decoració de pastissos que ofereix una altra blocaire pastissera: Maryquylla. 

Total, que al final vaig pensar que estaria bé poder tenir un recull dels vídeos, blogs, receptes i demés que vaig trobant i tenir-ho organitzat tot (i, a més anar compartint amb tothom a qui li interessi). 

I així ha nascut aquest nou blog. Ja veurem el que dura, però l'engego amb il·lusió (com els altres 6 o 7 que he engegat aquest últim any... xD).